Vell Papiol | Sopes fredesSopas frías
185
post-template-default,single,single-post,postid-185,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-4.2,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.4,vc_responsive

Sopes fredesSopas frías

L’estiu està acabant, per això voldria ressaltar dos plats que ens acompanyen en l’època de més calor i que estan a punt de finalitzar en aquesta temporada. Són dos entrants molt refrescants per tal de començar un àpat. És un bon traspàs cap a un segon més fort i copiós.

Sopa freda de tomàquet amb bacallà i la seva guarnició cruixent

La sopa de tomàquet està amanida amb oli d’oliva verge extra, vinagre Cabernet, salsa Perrins, sal, pebre i un toc de “tandoori” . Al plat hi afegim una guarnició composta per una picada de verdures (pastanaga, ceba, ravenets, pebrot, herbes), petits brots d’amanida, daus cruixents de pa i finalment el bacallà esqueixat. Aquest últim dona personalitat i pes al plat i combina perfectament amb el tomàquet. Per últim, aconsellar-vos que moltes vegades es poden fer combinacions amb fruites molt agradables com tomàquet-maduixa o tomàquet-sindria.

Sopa freda “Ajo blanco”, granité de vi blanc i anxoves.

L'”ajo blanco”, es una sopa freda típica de Màlaga. Està composta bàsicament per ametlla crua, una mica d’all, pa, aigua, oli, vinagre de Xerès, sal i pebre. És un plat molt refrescant però més consistent que la sopa de tomàquet. Li afegim un granité de vi blanc (granité l’entenem com una elaboració gelada formada per cristalls més grans que en el cas d’un sorbet), anxoves, raïm, i daus de pa torrat.

L'”ajo blanco” en aquest cas el fem una mica més espès del que seria normal perquè  al combinar-lo amb el granité agafar el punt de consistència adequat. A més el vi li dona una frescor intensa que acaba combinant tot plegat molt bé amb el salat de les anxoves del Cantàbric. En aquest cas també us voldria recomanar una altra combinació amb fruita estiuenca, Ajo blanco-raïm-figues.

Les sopes fredes en poques setmanes esdevindran calentes. La temporada d’estiu esta acabant, però la calor encara perdura i amb contundencia. Per tant, encara sou a temps. Tasteu-les!

El verano está terminando, por eso quisiera resaltar dos platos que nos acompañan en la época de más calor y que están a punto de finalizar en esta temporada. Son dos entrantes muy refrescantes para empezar una comida. Es un buen traspaso hacia un segundo más fuerte y copioso.

Sopa fría de tomate con bacalao y su guarnición crujiente

La sopa de tomate está aliñada con aceite de oliva virgen extra, vinagre “Forum” Cabernet, salsa Perrins, sal, pimienta y un toque de “tandoori”. El plato añadimos una guarnición compuesta por una picadura de verduras (zanahoria, cebolla, rabanitos, pimiento, hierbas), pequeños brotes de ensalada, dados crujientes de pan y finalmente el bacalao desmigado. Este último da personalidad y peso en el plato y combina perfectamente con el tomate. Por último, aconsejaros que muchas veces se pueden hacer combinaciones con frutas muy agradables como tomate-fresa o tomate-sandia.

Sopa fría “Ajo blanco”, granite de vino blanco y anchoas.

El “ajo blanco”, es una sopa fría típica de Málaga. Está compuesta básicamente por almendra cruda, un poco de ajo, pan, agua, aceite, vinagre de Jerez, sal y pimienta. Es un plato muy refrescante pero más consistente que la sopa de tomate. Le añadimos un Granite de vino blanco (Granite la entendemos como una elaboración helada formada por cristales mayores que en el caso de un sorbete), anchoas, uva, y dados de pan tostado.
El “ajo blanco” en este caso lo hacemos un poco más espeso de lo normal porque al combinarse con el Granite coge el punto de consistencia adecuado. Además el vino le da una frescura intensa que termina combinando todo ello muy bien con el salado de las anchoas del Cantábrico. En este caso también quisiera recomendar otra combinación con fruta veraniega, Ajo blanco-uva-higos.

Las sopas frías en pocas semanas serán calientes. La temporada de verano está terminando, pero el calor todavía perdura y con contundencia. Por lo tanto, todavía estás a tiempo. Pruébelas!

David Vernet

Format a l’Escola Hoteleria i Turisme de Cambrils on, gràcies a bons resultats a concursos de joves cuiners, aconsegueixo plaça d’alumne en pràctiques al restaurant el Bulli de Ferran Adrià durant 4 mesos del 2005. Hi tornaria posteriorment a la temporada 2006 com a stager i consolidaria una filosofia crítica amb un mateix, una gran exigència en el treball i la recerca d’arguments en tot el que implica el dia a dia a la cuina.
A la meva estada d’un mes el 2008 al Restaurant Lafitte a Kuala Lumpur (Malàisia) Kevin Cherkas m’influiria professionalment en la capacitat de gestió i organització de la cuina, així com per la capacitat creativa sense límits.
El mateix 2008 entro a treballar com ajudant a la cuina de Michel Guerard a les Landes franceses, durant tot un any. En aquesta etapa i sobretot amb l’experiència del Chef Jacky i Xavier m’impregno del sentit de la professió de cuiner i la importància vital del respecte pel producte i tot el seu entorn. Aprenc la tècnica culinària clàssica i m’enriqueixo de la cultura gastronòmica francesa. A nivell personal és de les etapes més importants ja que conec la meva dona Cinthia, també cuinera.
Des dels inicis i fins l’actualitat he estat treballant conjuntament amb el meu pare, que m’ha transmès la cuina catalana (especialment aquella amb arrels marineres) i l’experiència per treballar sempre el millor producte de temporada i de qualitat, fet que em va portar a ser un dels membres fundadors del col.lectiu Terra i Taula, unió de productors i cuiners del Baix Penedès.
Des del 2011 escric i parlo de tot el que envolta la gastronomia al nostre blog gastronòmic, Calafell ràdio setmanalment i Ràdio El Vendrell mensualment com integrant de Terra i Taula

No Comments

Post a Comment