Vell Papiol | CodonyatDulce de membrillo
562
post-template-default,single,single-post,postid-562,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.7,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

CodonyatDulce de membrillo

Ja fa dies que podeu trobar als mercats i botigues codonys frescos.

Us animo que prepareu a casa vostra codonyat. És molt fàcil de fer i molt agraït de menjar tot acompanyant algun formatge fresc. A més, permet conservar-lo molt de temps a la nevera.
Aquest any, he provat dugues elaboracions diferents per fer el codonyat.

Recepta 1:
1000 gr de codonys frescos
800 gr de sucre
Primer de tot peleu i traieu el cor dels codonys frescos. Si queda una mica de pell no passa res. A continuació, talleu els codonys en trossos de 4 cm.
Tot seguit, deixeu-lo macerar en un bol juntament amb el sucre durant 24 hores dins de la nevera.
Al dia següent, podreu veure que la maceració ha deixat aigua. Així doncs, tot el contingut del bol el ficarem a un cassó preferiblement ample. El courem a foc mig. Aquesta recepta trigà al voltant d’una hora i 30 minuts. Observareu que el codony es fa desfent i alhora va adquirint un toc vermellòs. Un cop, veieu que està apunt tritureu-lo amb un túrmix. Acabeu de coure una estona més i fique-lo en un motlle. Deixeu refredar.

Recepta 2
1000 gr de codonys frescos
800 gr de sucre
En aquesta recepta heu de bullir els codonys sencers fins que aquests estiguin cuits. Un cop freds, pelar-los i extreure el cor. Tallar en trossos de 4 cm.

 A continuació ficar-lo en un cassó ample amb el sucre. En aquest cas, el temps de cocció és menor. Amb 45 minuts n’hi haurà prou .Igual que l’anterior, triturar, emmotllar i refredar.

Com podeu veure la diferencia recau només amb una precocció o maceració dels codonys.
En la següent foto podeu veure el resultat de les dos receptes.


El codonyac superior és la recepta 1 i l’inferior la recepta 2.
Com podreu veure el superior, té un color més vermellòs visualment que l’inferior. La textura en boca del superior és mes granulós, en canvi el segon és mes fi. De gust, tots dos són molt similars i bons.
Ja veieu que és molt fàcil fer-ne i us puc assegurar que n’obtindreu un resultat molt satisfactori.

A més aquesta setmana com a postres us presentem una Tatem tèbia de codonys amb crema anglesa de Vainilla de Tahití.
La base d’aquesta Tatem  és la pasta de full, els codonys caramel•litzats i un cor de codonyat. Aquesta Tatem esdevé amb un toc àcid del codony que queda ben equilibrat amb el cor dolç i la crema anglesa aportant frescor.

Hace días que podéis encontrar en los mercados y tiendas membrillos frescos.

Os animo a preparar en casa dulce de membrillo. Es muy fácil de hacer y muy agradecido de comer, acompañando algún queso fresco. Además, permite conservarlo mucho tiempo en la nevera.
Este año, he probado dos elaboraciones diferentes para hacer el dulce.

Receta 1:
1000 gr de membrillos frescos
800 gr de azúcar
Primero pelar y quitar el corazón de los membrillos frescos. A continuación, cortar los membrillos en trozos de 4 cm.
A continuación, dejar macerar en un cuenco junto con el azúcar durante 24 horas dentro de la nevera.
Al día siguiente, podrá ver que la maceración ha dejado agua. Así pues, todo el contenido del bol lo pondremos en un cazo preferiblemente ancho. Lo coceremos a fuego medio. En esta receta tardó alrededor de una hora y 30 minutos. Observará que el membrillo se va deshaciendo y al mismo tiempo va adquiriendo un toque rojizo. Una vez, veis que está a punto triturar con un túrmixbarlo de terminar a fuego suave. Finalmente meter-lo en un molde. Dejar enfriar.

Receta 2
1000 gr de membrillos frescos
800 gr de azúcar
En esta receta debe hervir los membrillos enteros hasta que estos estén cocidos. Una vez fríos, pelarlos y extraer el corazón. Cortar en trozos de 4 cm.

 A continuación meterlo en un cazo ancho con el azúcar. En este caso, el tiempo de cocción es menor. Con 45 minutos será suficiente. Al igual que el anterior, triturar, moldear y enfriar.


Como podéis ver la diferencia recae sólo con una precocción o maceración de los membrillos.
En la siguiente foto podéis ver el resultado de las dos recetas.

El dulce de membrillo superior es la receta 1 y el inferior la receta 2.
Como podréis ver el superior, tiene un color más rojizo visualmente que el inferior. La textura en boca del superior es más granulosa, en cambio el segundo es más fino. De sabor, ambos son muy similares y buenos.
Ya veis que es muy fácil hacerlo y os puedo asegurar que obtendreis un resultado muy satisfactorio.

Además esta semana como postre os presentamos una Tatem tibia de membrillos con crema inglesa de Vainilla de Tahití.
La base de esta Tatem es el hojaldre, los membrillos caramelizados y un corazón de dulce de membrillo. Esta constatamos resulta con un toque ácido del membrillo que queda bien equilibrado con el corazón dulce y la crema inglesa aportando frescura.

David Vernet

Format a l'Escola Hoteleria i Turisme de Cambrils on, gràcies a bons resultats a concursos de joves cuiners, aconsegueixo plaça d'alumne en pràctiques al restaurant el Bulli de Ferran Adrià durant 4 mesos del 2005. Hi tornaria posteriorment a la temporada 2006 com a stager i consolidaria una filosofia crítica amb un mateix, una gran exigència en el treball i la recerca d'arguments en tot el que implica el dia a dia a la cuina. A la meva estada d'un mes el 2008 al Restaurant Lafitte a Kuala Lumpur (Malàisia) Kevin Cherkas m'influiria professionalment en la capacitat de gestió i organització de la cuina, així com per la capacitat creativa sense límits. El mateix 2008 entro a treballar com ajudant a la cuina de Michel Guerard a les Landes franceses, durant tot un any. En aquesta etapa i sobretot amb l’experiència del Chef Jacky i Xavier m'impregno del sentit de la professió de cuiner i la importància vital del respecte pel producte i tot el seu entorn. Aprenc la tècnica culinària clàssica i m'enriqueixo de la cultura gastronòmica francesa. A nivell personal és de les etapes més importants ja que conec la meva dona Cinthia, també cuinera. Des dels inicis i fins l'actualitat he estat treballant conjuntament amb el meu pare, que m'ha transmès la cuina catalana (especialment aquella amb arrels marineres) i l'experiència per treballar sempre el millor producte de temporada i de qualitat, fet que em va portar a ser un dels membres fundadors del col.lectiu Terra i Taula, unió de productors i cuiners del Baix Penedès. Des del 2011 escric i parlo de tot el que envolta la gastronomia al nostre blog gastronòmic, Calafell ràdio setmanalment i Ràdio El Vendrell mensualment com integrant de Terra i Taula

No Comments

Post a Comment