Vell Papiol | Raves …, però com una guarnicióRábanos…, pero como una guarnición
539
post-template-default,single,single-post,postid-539,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-4.2,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.4,vc_responsive

Raves …, però com una guarnicióRábanos…, pero como una guarnición

Brot de rave

Fa un parell de mesos aproximadament vaig plantar llavors de rave. En pocs dies va començar a brotar, i a les setmanes ja es feia ben visible la planta. A poc a poc, es va desenvolupar l’arrel, la part comestible d’aquesta espècie.
Com curiositat, aquesta planta necessita de força aigua, ja que sinó l’arrel esdevé massa picant.

Els nostres raves acabats de collir!

 

En el nostre cas, estem deixant que l’arrel creixi més de l’habitual (com podeu observar en la foto) per donar-li un altre ús. Tothom està habituat a fer servir els raves per acompanyar les amanides. Però perquè no es pot tractar com una altra arrel com el nap o la xirivia?
Per això, aquesta setmana us aconsellem que proveu de fer servir els raves com a guarnició.

Primer de tot, heu de netejar els raves com d’habitual, és a dir, extreure-li les fulles i les petites sub-arrels de sota.
A continuació, bulliu-los en un cassó amb aigua i sal. Deixeu-ho coure uns minuts, fins que al clavar la punta del ganivet no ofereix resistència. Desprès, refredeu-los amb aigua i gel. En aquest moment, observareu que apareix una pell fosca. Simplement fregant amb els dits desapareix. Han de quedar uns raves rosats sense cap taca ni arruga.
A partir d’aquí els podeu menjar bullits o acabar-los amb un toc de brasa.

Raves bullits

Raves a la brasa

  Animeu-vos a cuinar amb arrels i altres verdures poc habituals. A més, de ben segur que sorprendreu als vostres convidats pel seu color i originalitat. Tanmateix, el gust del rave cuit esdevé fi i agradable sense cap mena de picant.

Per part nostre, aquests dies els raves que collim us els servirem conjuntament amb altres verdures a les carns i peixos a la brasa o a sal.

Brotes de rábano

Hace un par de meses aproximadamente planté semillas de rábano. En pocos días empezó a brotar, ya en las primeras semanas ya se hacía bien visible la planta. Poco a poco, se desarrolló la raíz, la parte comestible de esta especie.
Como curiosidad, esta planta necesita de abundante agua, ya que sino la raíz se convierte demasiado picante.

Rábanos acabados de cosechar!

 

En nuestro caso, estamos dejando que la raíz crezca más de lo habitual (como podéis observar en la foto) para darle otro uso. Todos están acostumbrados a utilizar los rábanos para acompañar las ensaladas. Pero porque no se puede tratar como otra raíz como el nabo o la chirivía?
Por eso, esta semana os aconsejamos que intente utilizar los rábanos como guarnición.

En primer lugar, debe limpiar los rábanos como de habitual, es decir, extraerle las hojas y las pequeñas sub-raíces de abajo.
A continuación, hervir en un cazo con agua y sal. Dejar cocer unos minutos, hasta que al clavar la punta del cuchillo no ofrece resistencia. Después, refrescar con agua y hielo. En este momento, observará que aparece una piel oscura. Simplemente rozando con los dedos desaparece. Deben quedar unos rábanos rosados ​​sin mancha ni arruga.
A partir de aquí los puedes comer cocidos o terminar con un toque de brasa.

Rábanos hervidos

Rábanos a la brasa

Animaros a cocinar con raíces y otras verduras poco habituales. Además, seguro que sorprenderéis a vuestros invitados por su color y originalidad. Además, el gusto del rábano cocido se convierte en fino y agradable sin picante.

 Por nuestra parte, estos días los rábanos que cogemos os los serviremos conjuntamente con otras verduras a las carnes y pescados a la brasa o sal.

David Vernet

Format a l’Escola Hoteleria i Turisme de Cambrils on, gràcies a bons resultats a concursos de joves cuiners, aconsegueixo plaça d’alumne en pràctiques al restaurant el Bulli de Ferran Adrià durant 4 mesos del 2005. Hi tornaria posteriorment a la temporada 2006 com a stager i consolidaria una filosofia crítica amb un mateix, una gran exigència en el treball i la recerca d’arguments en tot el que implica el dia a dia a la cuina.
A la meva estada d’un mes el 2008 al Restaurant Lafitte a Kuala Lumpur (Malàisia) Kevin Cherkas m’influiria professionalment en la capacitat de gestió i organització de la cuina, així com per la capacitat creativa sense límits.
El mateix 2008 entro a treballar com ajudant a la cuina de Michel Guerard a les Landes franceses, durant tot un any. En aquesta etapa i sobretot amb l’experiència del Chef Jacky i Xavier m’impregno del sentit de la professió de cuiner i la importància vital del respecte pel producte i tot el seu entorn. Aprenc la tècnica culinària clàssica i m’enriqueixo de la cultura gastronòmica francesa. A nivell personal és de les etapes més importants ja que conec la meva dona Cinthia, també cuinera.
Des dels inicis i fins l’actualitat he estat treballant conjuntament amb el meu pare, que m’ha transmès la cuina catalana (especialment aquella amb arrels marineres) i l’experiència per treballar sempre el millor producte de temporada i de qualitat, fet que em va portar a ser un dels membres fundadors del col.lectiu Terra i Taula, unió de productors i cuiners del Baix Penedès.
Des del 2011 escric i parlo de tot el que envolta la gastronomia al nostre blog gastronòmic, Calafell ràdio setmanalment i Ràdio El Vendrell mensualment com integrant de Terra i Taula

No Comments

Post a Comment