Pèrdua al Baix Penedès d’un producte excepcional, Calçot del Montmell

Aquest any no tindrem a la cuina del Calçot del Montmell elaborat pel Jaume Solé.

Des de 2012 hem gaudit dels calçots del Jaume en tots els sentits. Primer de tot, pel contacte directe amb el mateix productor. El Jaume és un professional excel·lent, una persona rigorosa, seria i apassionat per fer les coses bé que et transmet valors difícils de trobar en un món en que la “pirateria” i la picaresca és el pa de cada dia. Durant uns anys també hem compartit conjuntament amb Terra i Taula i els nostres companys moltes experiències per ficar en valor el territori i els professionals que en formen part que finalment en el seu cas no hem pogut assolir satisfactòriament. En aquest temps i gràcies aquest treball massa vegades de “pica pedra” també hem forjat una bona amistat que com a mínim permetrà seguir el contacte  personalment i també lligat al col·lectiu perquè ens segueixi enriquint amb la seva visió sobre el nostre territori gastronòmic, aquest any una mica més pobre.

En segon lloc, hi ha productes de temporada que ens fan gaudir i passar-ho bé a la cuina com a professionals.  Sobretot tots aquells productes que tenen una temporalitat rigorosa i que fan que només puguis cuinar durant un temps determinat, en aquest cas de gener a març. Els cuiners que ens estimem la nostra feina gaudim manipulant i treballant aquests productes de primera que et permeten una versatilitat i un gust que marca la diferència. Com a professionals hem perdut un “divertimento” a la cuina, perquè tot i que seguirem cuinant amb calçots les característiques qualitatives de Calçot del Montmell seran gairebé impossible de trobar-les. En l’entrevista que li feien al Diari Ara – Camp de Tarragona parla que al final érem 4 cuiners “bitxos raros” els que li compràvem. Malauradament ens queixem molt del consum responsable però molts cops ni al mateix sector trobem persones que busquen una co-reponsabilitat amb els productors del territori. Si deixem caure els que treballen la nostra terra al final acabarem fent una cuina pobre com la terra que o es treballa. Per aqauesta raó cal remarcar la figura del cuiner, i poc la del restaurador perquè el gran % d’aquest últim només mira el que costa i no d’on ve i qui el fa.   Cal fer un xic d’atenció, on comprem i on mengem perquè sinó al final només quedaran aquells que no en tenen cap de responsabilitat amb res de la comarca, de la cuina i producte del país.

En tercer lloc, hem perdut com a consumidors un producte excepcional d’unes qualitat organolèptiques úniques gràcies a l’esforç i el treball del Jaume, la situació, el clima, la terra i les peculiaritats que trobàvem en aquell racó mig oblidat del Baix Penedès, el Montmell. Un gran calçot, tendre, dolcenc i persistent amb el seu gust. Quan tastes el millor producte gairebé mai pots tirar enrere, i potser aquest any més d’un es donarà compte gràcies al fàcils recurs de la comparació que potser valia la pena pagar una miqueta més per aquesta qualitat.

Finalment, com a comarca hem perdut un producte excepcional que durant 6 edicions ha estat el millor Calçot amb IGP Calçot de Valls. L’èxit professional i el seu reconeixement a la feina ben feta també era molt positiu pel que m’agrada anomenar el Baix Penedès Gastronòmic. Aquest any doncs, ens tocarà reflexionar, com a professionals, com a consumidors, com a ciutadans que si anem deixant caure els petits projectes que molts cops fan més bé pel territori que grans inversions, al final serem una comarca molt més pobre d’autoestima. Perden un gran producte, però segueix un gran professional dedicat a la viticultura al Montmell. Aquest any el Calçot del Montmell tindrà una petita plantació per la Fundació Miquel Agustí per tal d’estudiar i millor aquest cultiu perquè potser ajudi a competir amb qualitat als grans mercenaris de la terra. Per aquest motiu, espero que no sigui un Adéu siau sinó uns fins aviat!

Article: Visita al Calçot del Montmell 2012

Article entrevista : Diari Ara Camp de Tarragona 2016