Vell Papiol | Menjar Blanc”Menjar Blanc”
832
post-template-default,single,single-post,postid-832,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.7,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Menjar Blanc”Menjar Blanc”

El menjar blanc són unes postres típiques, molt populars a Reus i tot el Baix Camp. Tot i així, es poden trobar en altres poblacions de Catalunya, Illes Balears i València amb les seves respectives variants.

Els seus orígens ja són molt presents dins la cuina medieval catalana. Llavors era molt comú fer un plat dolç-salat a base de pit de pollastre o llagosta juntament amb menjar blanc compost bàsicament de llet d’ametlles i un espessidor com la farina d’arròs i el midó. Són varis els receptaris i indrets on apareix, però voldria destacar l’aparició a uns dels llibres de cuina medieval més importants com va ser el Llibre de Sent Soví escrit en català l’any 1324 per un autor anònim. Una altra curiositat és la recomanació del famós metge Arnau de Vilanova (metge dels Reis d’Aragó com Pere el Gran, Alfons III i Jaume II ) d’aquest plat per als malalts amb un estat feble. En els seus escrits aconsellava la mescla de menjar blanc amb capó o pit de pollastre.

És un exemple clar de cuina antiga que es va anar adaptant als gustos de cada moment fins arribar-nos a l’actualitat. Per part nostre, aquesta setmana el trobareu com a recomanació en la nostra carta de postres, “menjar Blanc de Reus amb avellanes en textures.

A continuació, us presento una de les moltes receptes clàssiques del Menjar blanc.

Ingredients:
40 gr de farina d’arròs
1 pela de llimona
250 gr de d’ametlles crues i pelades
800 ml d’aigua
200 gr sucre
40 gr de midó de blat
1/2 canó de canyella

Elaboració:
Triturar les ametlles amb una mica d’aigua i l’ajuda d’una batedora o morter fins obtenir una pasta fina.
Ficar l’aigua a bullir amb la canyella, el sucre i la pell de llimona. Quan arrenqui el bull retirar del foc i afegir-la amb la pasta d’ametlles i la farina d’arròs i midó (prèviament diluït amb una petita part d’aigua de la recepta). Remenar amb consistència fins obtenir una mescla espesa. Deixar refredar en bols per aconseguir una textura consistent.

El “menjar blanc” o “manjar blanco” es un postre típico, muy popular en Reus y todo el Baix Camp. Sin embargo, se pueden encontrar en otras poblaciones de Cataluña, Islas Baleares y Valencia con sus respectivas variantes.

Sus orígenes son ya muy presentes en la cocina medieval catalana. Entonces era muy común hacer un plato dulce-salado a base de pechuga de pollo o langosta junto con “menjar blanc” compuesto básicamente de leche de almendras y un espesante como la harina de arroz y el almidón. Son varios los recetarios y lugares donde aparece, pero quisiera destacar la aparición en uno de los libros de cocina medieval más importantes como fue el Libro de Sent Soví escrito en catalán el año 1324 por un autor anónimo. Otra curiosidad es la recomendación del famoso médico Arnau de Vilanova (médico de los Reyes de Aragón como Pedro el Grande, Alfonso III y Jaime II) de este plato para los enfermos con un estado débil. En sus escritos aconsejaba la mezcla de “menjar blanc” con capón o pechuga de pollo.

Es un ejemplo claro de cocina antigua que se fue adaptando a los gustos de cada momento hasta llegar a la actualidad. Por nuestra parte, esta semana lo encontraréis como recomendación en nuestra carta de postres, “Menjar Blanc de Reus” con avellanas en texturas.

A continuación, os presento una de las muchas recetas clásicas de “Menjar blanc”.

Ingredientes:
40 gr de harina de arroz
1 cáscara de limón
250 gr de almendras crudas y peladas
800ml  de agua
200 gr de azúcar
40 gr de almidón de trigo
1/2 rama de canela

Elaboración:
Triturar las almendras con un poco de agua y la ayuda de una batidora o mortero hasta obtener una pasta fina.
Poner el agua a hervir con la canela, el azúcar y la piel de limón. Cuando rompa a hervir retirar del fuego y añadir con la pasta de almendras y la harina de arroz y almidón (previamente diluido con una pequeña parte de agua de la receta). Remover con consistencia hasta obtener una mezcla espesa. Dejar enfriar en cuencos para conseguir una textura consistente.

David Vernet

Format a l'Escola Hoteleria i Turisme de Cambrils on, gràcies a bons resultats a concursos de joves cuiners, aconsegueixo plaça d'alumne en pràctiques al restaurant el Bulli de Ferran Adrià durant 4 mesos del 2005. Hi tornaria posteriorment a la temporada 2006 com a stager i consolidaria una filosofia crítica amb un mateix, una gran exigència en el treball i la recerca d'arguments en tot el que implica el dia a dia a la cuina. A la meva estada d'un mes el 2008 al Restaurant Lafitte a Kuala Lumpur (Malàisia) Kevin Cherkas m'influiria professionalment en la capacitat de gestió i organització de la cuina, així com per la capacitat creativa sense límits. El mateix 2008 entro a treballar com ajudant a la cuina de Michel Guerard a les Landes franceses, durant tot un any. En aquesta etapa i sobretot amb l’experiència del Chef Jacky i Xavier m'impregno del sentit de la professió de cuiner i la importància vital del respecte pel producte i tot el seu entorn. Aprenc la tècnica culinària clàssica i m'enriqueixo de la cultura gastronòmica francesa. A nivell personal és de les etapes més importants ja que conec la meva dona Cinthia, també cuinera. Des dels inicis i fins l'actualitat he estat treballant conjuntament amb el meu pare, que m'ha transmès la cuina catalana (especialment aquella amb arrels marineres) i l'experiència per treballar sempre el millor producte de temporada i de qualitat, fet que em va portar a ser un dels membres fundadors del col.lectiu Terra i Taula, unió de productors i cuiners del Baix Penedès. Des del 2011 escric i parlo de tot el que envolta la gastronomia al nostre blog gastronòmic, Calafell ràdio setmanalment i Ràdio El Vendrell mensualment com integrant de Terra i Taula

1 Comment

Post a Comment