Arrossejat de Calafell
3994
post-template-default,single,single-post,postid-3994,single-format-standard,theme-stockholm,qode-social-login-1.1.3,qode-restaurant-1.1.1,stockholm-core-2.0.2,woocommerce-no-js,select-theme-ver-6.1,ajax_fade,page_not_loaded,menu-animation-underline,,qode_menu_center,qode-single-product-thumbs-below

Arrossejat de Calafell

L’Arrossejat de Calafell és de ben segur el plat més emblemàtic de la cuina tradicional del nostre municipi.

Hem decidit que la millor manera d’explicar aquest àpat típic del poble és amb un fragment escrit per un comerciant, intel·lectual, enamorat de la mar i escriptor, Jaume Solé i Rubió.

“La saviesa popular de les cuines autòctones, amb la seva varietat i mesura, és una font inesgotable d’agradables sorpreses per al bon paladar.

En aquest cas es troba a Calafell, especialment pel que fa a la tradició marinera d’una part de la seva gent. Dintre la gran varietat i riquesa de la cuina tradicional es troba  “l’Arrossejat”, suma i compendi d’una singular manera d’entendre la nostra cuina.

Si cerquem ens antecedents històrics i volem filar prim es fa molt difícil, per no dir impossible, dir amb certesa on va néixer l’Arrossejat perquè, igualment com la gavina voladora, el pescador ha creuat la mar emportat per vens favorables que l’han portat a totes les platges. (…)

Segons la tradició, el pescador té moments de repòs enmig del treball, que permeten començar a preparar el dinar. Quan vol fer l”Arrossejat” comença per netejar el peix, que renta amb aigua de mar, així com les patates. Es clar que el secret és la picada, amb els alls, el pa fregit i els pebrots, l’ordre en què es poden els ingredients, el petit secret que hi posa cadascú i sobretot el punt de cocció de tot plegat. Aquí és quan comença a treballar el nas de pescador. Quan li entren  pels sentits els eflubis prometedors del bon dinar que li espera. Us imagineu, asseguts còmodament a coberta, amb el cap recolzat a l’orla, els ulls tancats, el sol que t’escalfa amb tebiesa i les ones que et gronxen dolçament, mentre una aroma suau et va impregnant fent-te créixer la saliva?

Llavors no es estrany que, d’una banda, per la feina però potser principalment perquè seria un turment per a l’estòmac, esperar l’arròs que s’ha de coure amb el suc i les patates, hom prepara la cullera i comença a prendre posicions al voltant de la gibrella fumejant, mentre l’artífex de l’àpat rega generosament el menjar amb all i oli deixatat amb una part del mateix brou.

Lògicament sempre hi ha l’impacient que rep la primera cremada, que ha de sufocar amb un llarg traguet de vi ben fresc. Mentre en bona companyia tots fan l’ofici del silenci, al costat de l’arròs fa xup xup, tot bevent-se pausadament una bona part del suc que el cuiner ha retirat de la cocció del primer plat, donant com a resultat una extraordinària concentració de gustos i olors que fan de l’Arrossejat una experiència inoblidable.(…)”

La recepta del Arrossejat

 

David Vernet

No Comments

Post a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.