La tradicional Mona de PasquaLa tradicional Mona de Pascua
2098
post-template-default,single,single-post,postid-2098,single-format-standard,theme-stockholm,qi-blocks-1.2.7,qodef-gutenberg--no-touch,qode-social-login-1.1.5,qode-restaurant-2.0.2,stockholm-core-2.4.3,woocommerce-no-js,select-theme-ver-9.9,ajax_fade,page_not_loaded,menu-animation-underline,,qode_menu_center,qode-wpml-enabled,qode-single-product-thumbs-below,wpb-js-composer js-comp-ver-7.6,vc_responsive

La tradicional Mona de PasquaLa tradicional Mona de Pascua

Les nostres Mones tradicionals

Pastisseria i tradició religiosa en aquest país sempre van agafades de la mà, per aquesta raó us recomanem que a part de comprar les mones pels vostres fillols també us animeu a fer-ne per guarnir les taules de les nostres tradicions. Des de l’any passat teniu publicada la recepta tradicional de la mona de forner a la nostra web. A més nosaltres la elaborem a partir d’aquesta recepta  per tant si us animeu a celebrar diumenge o dilluns de Pasqua amb nosaltres podreu gaudir-la.

Recepta Mona de Pasqua que com veureu és molt fàcil d’elaborar:

Ingredients:

65 gr mantega
125 gr llet
85 gr sucre
2 ous
380 gr de farina de força o de forner
30  de llevat
ratlladura de mitja llimona
2 culleres de matafaluga o licor dolç d’anís

Per l’elaboració només heu de consultar el nostre article de la recepta sencera.

Com ja sabeu les persones que hem coneixeu sempre m’agrada buscar la història o tradició que hi ha darrere d’un producte o elaboració. Per aquesta raó a continuació us adjunto un article sobre l’origen de la Mona de Pasqua de Roger Costa de la Revista d’història en català Sàpiens

“L’existència de la ‘mona’ entesa com una menja dolça pròpia del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, tot i que hom sospita que es remunta a més antic. La forma i composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida. Fins ben entrat el segle XX s’hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l’infant a qui li era lliurada. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.

Una tradició amb diferents arrels possibles
S’atribueixen molts orígens plausibles a aquest costum: de les ‘muníquies’, celebracions gregues dedicades a Artemísia; de les ‘pascorals’, festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de la festa cèltica de Beltene —el primer de maig—, quan s’ofrenaven tortells rematats amb ous. Etimològicament, les pistes ens porten a l’àrab antic, on per ‘mûna’ s’entenia un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. D’aquesta llengua hauria passat al llatí, on l’ofrena prengué el nom de ‘monus’ (‘present’ o ‘ofrena’). En llatí, però, existeix també la paraula ‘munda’ (plural de mundum), mot amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos, que els romans ofrenaven a Ceres durant el mes d’abril.

Actualment, arreu dels Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars: empanades a Mallorca, formatjades a Menorca, flaons a Eivissa… En moltes zones del Principat, però sobretot a la Catalunya Nova i també al País Valencià, està molt arrelat l’hàbit a qualsevol edat d’anar a menjar la mona en grups d’amics al camp, coincidint generalment amb els primers dies del bon temps.”

Pastelería y tradición religiosa en este país siempre van cogidas de la mano, por esta razón os recomendamos que aparte de comprar “las monas”  para sus ahijados también os animáis a hacer para adornar las mesas de nuestras tradiciones. Desde el año pasado tieneis publicada la receta tradicional de la mona de panadero en nuestra web. Además nosotros la elaboramos a partir de esta receta por lo tanto si os animáis a celebrar domingo o lunes de Pascua con nosotros podreis disfrutarla.

Receta Mona de Pascua que como veréis es muy fácil de elaborar:

Ingredientes:

65 gr mantequilla
125 gr leche
85 gr azúcar
2 huevos
380 gr de harina de fuerza o de panadero
30 de levadura
ralladura de medio limón
2 cucharas de anís o licor dulce de anís

Para la elaboración sólo tiene que consultar nuestro artículo de la receta entera.

Como ya sabéis las personas que me conocéis siempre me gusta buscar la historia o tradición que hay detrás de un producto o elaboración. Por esta razón a continuación os adjunto un artículo sobre el origen de la Mona de Pascua de Roger Costa de la Revista de historia en catalán Sàpiens

“La existencia de la ‘mona’ entendida como un manjar dulce propia del día de Pascua Florida está documentada al menos desde el siglo XV, aunque se sospecha que se remonta a más antiguo. La forma y composición de este pastel, que la tradición dicta que los padrinos deben regalar en esta fecha a sus ahijados, ha variado mucho con el tiempo. Parece que antiguamente, cuando se hacía en casa, tenía forma de roscón y era hecha con pasta de pan, posiblemente algo más amasada y enriquecida. Hasta bien entrado el siglo XX se ponían huevos duros con la cáscara pintada, uno por cada año del niño al que le era entregada. En algunos lugares el pastel tenía forma de muñeco con las piernas eixarrancades y con el huevo en la boca o en el vientre, lo que algunos han interpretado como la supervivencia de un antiguo culto a la fecundidad. Las monas actuales del Principado, hechas con una base de bizcocho, mantequilla y chocolate, y adornadas con penachos, fruta confitada y huevos u otras figuras de chocolate, no se empezaron a hacer hasta el siglo XIX.

Una tradición con distintas raíces posibles
Atribuyen muchos orígenes plausibles a esta costumbre: de las ‘muniqués’, celebraciones griegas dedicadas a Artemisia, de las ‘pascorals’, fiestas que los pastores romanos celebraban con tortas, o de la fiesta celta de Beltene-el primero de mayo- , cuando se ofrendaban roscones rematados con huevos. Etimológicamente, las pistas nos llevan al árabe antiguo, donde por ‘Muna’ se entendía un tributo de arrendamiento de tierras que se pagaba con tortas, productos agrícolas y huevos duros. De esta lengua habría pasado al latín, donde la ofrenda tomó el nombre de ‘Monu’ (‘presente’ o ‘ofrenda’). En latín, sin embargo, existe también la palabra ‘munda’ (plural de mundum), palabra con que se conocían las cestas adornadas y llenas de objetos, particularmente tortas y pasteles, que los romanos ofrecían a Ceres durante el mes de abril.

Actualmente, los Países Catalanes sigue siendo costumbre comer algún tipo de torta o pastel exclusivo de Pascua, a menudo de nombres particulares: empanadas en Mallorca, formatjades en Menorca, flaons en Ibiza … En muchas zonas del Principado, pero sobre todo en la Cataluña Nueva y también en Valencia, está muy arraigado el hábito a cualquier edad de ir a comer la mona en grupos de amigos en el campo, coincidiendo generalmente con los primeros días del buen tiempo. “

David Vernet

No Comments

Post a Comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.