Vell Papiol | Verdolaga
2877
post-template-default,single,single-post,postid-2877,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-4.2,menu-animation-underline,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.4,vc_responsive

Verdolaga

Avui us volem mostrar una herba que fem servir a les nostres amanides i que ara l’ha trobem en abundància al nostre entorn. Aquesta herba, que certament molts cops li atorguen el títol de “mala herba” apareix en zones agrícoles, en marges de camins i fins i tot es habitual veure-la en jardins privats. Com totes les herbes que recolliu heu de tenir en compte que no estiguin en zones en que hi hagin pogut tractar amb productes químics o aprop de punts de contaminació. Desprès recordeu de netejar-les bé amb l’ajuda d’un desinfectant alimentari d’amanides.

La nota de tast d’aquesta  herba: molt gustosa, les fulles són carnoses lleugerament salades en que la tija hi apareixen més sensacions àcides. En aquesta planta les flors també són comestibles.

Aquestes fulles són ideals per les amanides, en què al plat ens aporten gust però també textura. També les hem utilitzat saltejades per utilitzar en una truita o fins i tot per afegir en arrosos i pastes com si de fulles d’espinacs es tractessin. Heu de tenir en compte que un cop cuinada aquesta herba conté una certa quantitat de mucílag que aportarà aquesta textura peculiar a destacar.

Una peculiaritat d’aquesta herba és el seu alt contingut en omega-3 un àcid gras essencial. A part, pot tenir altres peculiaritats i vitamines positives que us poden interessar.

Podeu trobar més informació sobre aquesta herba, fotografies per detectar-la, característiques, usos culinaris i propietats en el llibre “No hi ha Mala Herba” de Jon Marin en el qual vam participar i que trobareu a la venda al nostre restaurant.

David Vernet

Format a l’Escola Hoteleria i Turisme de Cambrils on, gràcies a bons resultats a concursos de joves cuiners, aconsegueixo plaça d’alumne en pràctiques al restaurant el Bulli de Ferran Adrià durant 4 mesos del 2005. Hi tornaria posteriorment a la temporada 2006 com a stager i consolidaria una filosofia crítica amb un mateix, una gran exigència en el treball i la recerca d’arguments en tot el que implica el dia a dia a la cuina.
A la meva estada d’un mes el 2008 al Restaurant Lafitte a Kuala Lumpur (Malàisia) Kevin Cherkas m’influiria professionalment en la capacitat de gestió i organització de la cuina, així com per la capacitat creativa sense límits.
El mateix 2008 entro a treballar com ajudant a la cuina de Michel Guerard a les Landes franceses, durant tot un any. En aquesta etapa i sobretot amb l’experiència del Chef Jacky i Xavier m’impregno del sentit de la professió de cuiner i la importància vital del respecte pel producte i tot el seu entorn. Aprenc la tècnica culinària clàssica i m’enriqueixo de la cultura gastronòmica francesa. A nivell personal és de les etapes més importants ja que conec la meva dona Cinthia, també cuinera.
Des dels inicis i fins l’actualitat he estat treballant conjuntament amb el meu pare, que m’ha transmès la cuina catalana (especialment aquella amb arrels marineres) i l’experiència per treballar sempre el millor producte de temporada i de qualitat, fet que em va portar a ser un dels membres fundadors del col.lectiu Terra i Taula, unió de productors i cuiners del Baix Penedès.
Des del 2011 escric i parlo de tot el que envolta la gastronomia al nostre blog gastronòmic, Calafell ràdio setmanalment i Ràdio El Vendrell mensualment com integrant de Terra i Taula

No Comments

Post a Comment